Marc Pataut “First Attempts / Primeras tentativas”

Exposición Museo Reina Sofía, 25 abril – 27 agosto, 2018. Edificio Sabatini, Planta 3.
Organización: Museo Reina Sofía;  Comisariado: Jorge Ribalta. En el marco de: PhotoEspaña 2018.

– –
Pràctica fotogràfica colaborativa.
Fotografía como práctica artística de lo real.
Fotógrafo como mediador social (entre los desfavorecidos y la esfera pública). Servicio público. Crítica institucional.
Ética de la representación de los desfavorecidos.
– –

La obra fotográfica de Marc Pataut (París, 1952) se basa en la elaboración de proyectos de investigación que tratan cuestiones de dimensiones políticas y humanas a menudo ajenas a los parámetros de las instituciones artísticas. A través de sus fotografías, el artista propone un vínculo entre diversas prácticas colectivas e individuales con las que visibiliza la coexistencia de distintas realidades, centrándose en la de aquellos grupos más desfavorecidos con los que ensaya modos de abrir tanto el gesto fotográfico como la categoría de autor al compartir la cámara en algunas de sus series.

Esta exposición despliega los trabajos realizados entre 1981 y 2001, dedicando especial atención a la década de los noventa, cuando el artista documenta el surgimiento de los nuevos movimientos sociales en Francia, próximos a un contexto de reivindicaciones laborales que derivarían en una nueva concepción del sujeto político. Con este propósito, se incluyen en la muestra diversas series fotográficas como la realizada entre 1981 y 1982, Hôpital du Jour, presentada en las jornadas Les écarts de la raison de 1984, que comprende la primera colaboración de Pataut con instituciones públicas relacionadas con los colectivos más vulnerables; el proyecto Laotil (1998-1999), que recoge los paseos realizados por los terrenos de una antigua institución mental abandonada, el Hôpital de Ville-Évrard, en Neuilly sur Marne; o las series Cornillon / Grand Stade (1994-1995), La Rue (1996-1998), Sallaumines. Du Paysage à la Parole (1999) y La table de chez Marc Ligocki (1998). Los trabajos llevados a cabo con la asociación Ne Pas Plier, que funda junto con Gérard Paris-Clavel y otros artistas en 1991, también están presentes en la muestra. Los miembros de esta asociación experimentan nuevas formas de interpretación de los símbolos y el lenguaje empleados en la construcción de la sociedad de consumo para incorporar a aquellos grupos excluidos del discurso dominante.

El catálogo, publicación formada por siete cuadernillos individuales, contará con un texto inédito del propio artista así como con otros textos de distintos autores relacionados con los proyectos presentados en la exposición.

 

Advertisements

Charlotte Salomon “Vida? o Teatre?” (Berlín 1917 – Auschwitz 1943)

Text extret de: http://monestirpedralbes.bcn.cat/ca/exposicions/vida-o-teatre-charlotte-salomon-berl%C3%ADn-1917-%E2%80%93-auschwitz-1943

Charlotte Salomon (1917-1943), artista jueva, tenia només vint-i-sis anys quan va ser deportada i exterminada a Auschwitz. La seva vida, curta però intensa, va estar marcada per l’amor, la mort i una història familiar de patiment que la va conduir a refugiar-se en l’art com a via catàrtica i de salvament. A través dels 782 guaixos que formen l’excepcional obra Vida? o teatre?, una amplia selecció dels quals es presenta en aquesta exposició, Charlotte Salomon va mirar de descriure la seva vida per trobar-se a si mateixa, per superar el passat i per mirar de viure un present efímer a les vigílies de l’Holocaust.

L’exposició Vida? o Teatre? Charlotte Salomon. Berlín, 1917 – Auschwitz, 1943 tindrà lloc al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes a partir del 17 d’octubre del 2018 i romandrà oberta fins al 17 de febrer del 2019, comissariada per Ricard Bru, doctor en Història de l’Art i professor del Departament d’Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, en col·laboració amb el Jewish Historical Museum d’Amsterdam.

Collection Jewish Historical Museum, Amsterdam © Charlotte Salomon Foundation Charlotte Salomon ®

El guió conceptual de l’exposició s’inscriu en la programació del Monestir de Pedralbes, un dels eixos principals del qual el configuren les línies de recerca i divulgació d’estudis de gènere i espiritualitat, i especialment de dones silenciades. Des d’aquest punt de vista, “Vida? o Teatre? Charlotte Salomon. Berlín, 1917 – Auschwitz, 1943” presenta l’obra única d’una artista negada i oblidada fins fa poques dècades que, tanmateix, és el reflex viu, intens i sentit de tota una època.

Vida? o teatre? és una autèntica obra d’art total a on hi conflueixen la pintura, el teatre, la literatura i la música. És una autobiografia dramatitzada i estructurada com si fos una obra teatral o una comèdia musical dividida en tres actes (pròleg, cos i epíleg), on els noms dels protagonistes estan lleugerament alterats respecte a la realitat i amb elements ficticis que transformen l’experiència vital de l’artista en una història dramàtica, catàrtica i curadora. Vida? o teatre? la formen 782 guaixos, del quals 237 seran presentats al Monestir de Pedralbes. L’obra, plena de referències a òperes, melodies i cançons populars, mostra la passió per la música i la seva concepció formal sembla inspirada pel llenguatge cinematogràfic. Alhora, a moltes de les escenes, Charlotte Salomon hi va superposar transparències amb comentaris, diàlegs i descripcions que ens ajuden a comprendre de manera narrativa tota la història. Així, va aconseguir una obra d’art única, ambiciosa i commovedora, que combinava imatge amb música i paraula a fi d’esdevenir una aportació artística única a la memòria cultural de l’Europa del segle XX.

Podeu veure l’obra completa al següent enllaç: https://charlotte.jck.nl/collection/specials/charlotte-salomon

A continuació trobareu la relació de textos per poder seguir l’exposició:

The “city symphony” film genre (Die Symphonie der…)

Berlin: Die Sinfonie der Großstadt. – Walter Ruttmann (1927)


Manhatta (1921) – Charles Sheeler and Paul Strand


Rien que les heures (1926) – Alberto Cavalcanti

Etudes sur Paris (1928) – André Sauvage

Man With a Movie Camera (1929) – Dziga Vertov

São Paulo, Sinfonia da Metrópole (1929) – Adalberto Kemeny

Bezúčelná procházka (1930) – Alexandr Hackenschmied